L’evolució demogràfica ha estat presentada reiteradament com el principal motiu pel qual han de ser revisats els actuals termes dels sistemes públics de pensions i, en general, els sistemes englobats sota l’etiqueta de "Estat del Benestar". Aquesta manera d’argumentar redueix l’evolució demogràfica al mer canvi en el volum poblacional i en la relació quantitativa entre edats, una perspectiva summament arcaica en ciències socials, que ignora irremeiablement els termes reals del canvi demogràfic i, sobretot, les seves causes. La modernització demogràfica no és conjuntural ni accidental, sinó sistèmica, i s’explica per una autèntica "revolució reproductiva", en el mateix rang d’importància de canvis històrics com la revolució industrial per a l’economia o les revolucions burgeses per a la política. Només l’anàlisi de les generacions i l’eficiència amb que es reprodueixen és capaç d’explicar els efectes reals del canvi demogràfic, i aquesta perspectiva desmenteix alarmismes de tota mena. L’evolució demogràfica no només no posa en perill a l’Estat del Benestar, sinó que ha estat i seguirà sent una de les seves condicions de viabilitat. Espanya té sobretot un problema de generació d’ocupació i baixos nivells de productivitat ( més de quatre milions i mig d’aturats, en gran part joves) però no tant de falta de població activa.
Participants:
Julio Pérez Diaz (Doctor en Sociologia - Científic Titular del CSIC- Institut d’Economia, Geografia i Demografia).
Josep González Calvet (Doctor en Ciències Econòmiques-Professor d’Economia de la Universitat de Barcelona)
Moderador: Tomás Jiménez Araya, (Jubilat actiu, professor de la UOC i membre del CTD)
No hi ha res d’inexorable en la reforma dels Sistemes de Pensions. Existeixen diferents alternatives i per tant els possibles impactes de les reformes estaran d’acord amb les opcions de polítiques públiques adoptades.
El dràstic augment del dèficit produït per la crisi ha servit de coartada perfecta per donar un important cop de timó a la política econòmica i alterar en profunditat el patró distributiu que regirà en les properes dècades, amb canvis de fondària en el sector públic, al mercat laboral, en el sector energètic, en el financer i en els serveis bàsics. La política d’ajust dur, de reducció, deteriorament i menyspreu del que és públic i de privatització creixent de totes les activitats s’està manifestant en tots els àmbits. La reforma de les pensions és una de les peces clau d’aquesta important ofensiva del capital, especialment del financer (ara en diuen "els mercats"), per recuperar els seus beneficis i consolidar el seu creixent poder.
Encara que camuflada pel canvi demogràfic, el principal objectiu de la reforma de les pensions és impedir que la despesa en pensions augmenti com a part del PIB, amb independència que en el futur les persones majors seran una proporció de la població molt superior a l’actual. Amb això s’espera donar importants oportunitats de negoci al sector financer, facilitar la reducció salarial (ja iniciada amb els empleats públics), ampliar els marges de benefici de les empreses i seguir mantenint la baixa pressió i privilegis fiscals sobre les rendes no salarials.
Hi ha altres formes d’afrontar els efectes del canvi demogràfic en el sistema de pensions, però això exigeix abordar qüestions fonamentals com la distribució de la renda, el sistema fiscal i el paper del sector públic, debats tots ells que no s’han plantejat mai de forma oberta a Espanya.
Organitza: Centre de Treball i Documentació
Us hi esperem!
Dia i hora: dilluns 21 de Febrer a les 19h
Lloc: Centre Cívic Pati Llimona, (C/Regomir, 3 Barcelona)
